sábado, 16 de octubre de 2010

la bella sepulturera

Bella sepulturera de tus ilusiones,
blandes abanicos de tersa reverencia,
de tus fueros haces mecha,
y a sus ojos la cosecha tienes presa.

Pero el tiempo escapa,
es tu turno ya de remontar
esos ríos de saña profundos.

Te aguardan los muertos, bella sepulturera,
esa sonrisa más no engaña.
Sólo esos te perdonan, bella sepulturera,
y tu lengua aún es guadaña.


Català:
Bella enterramorts de les teves il•lusions,
brodes ventalls de perversa reverència,
dels teus furs fas metxa,
i als ulls d’altres la collita tens presa.

Però el temps se t’escapa.
Ja és el torn de remuntar
aquells rius de malícia profunds.

Allà t’esperen els morts, bella,
i aquell somriure més no enganya.
Sols ells et perdonen,
però la teva llengua encara és dalla.


No hay comentarios:

Publicar un comentario