sábado, 16 de octubre de 2010

Cuando se agota la pulsión


Cuando se agota la pulsión,
cuentan los ancianos del lugar,
el polvo y los lloros se detienen,
los extraños mudan sus gestos,
y el tozal afila sus sombras.

Cuando se agota la pulsión,
cuentan los ancianos del lugar,
los olivos se arremolinan
frente a los frisos mudos,
y hunden sus raíces secas
en las rocas del tozal.

Es entonces que,
según los ancianos del lugar,
aquél crío con arrestos
siente el crujir quedo
de sus feroces estocadas.


Català:
Quan s’esgota la pulsió,
narren els ancians d’aquell indret,
la pols i els plors s’aturen,
els estranys muden els seus gestos,
i el tossal esmola les seves ombres.

Quan s’esgota la pulsió,
narren els ancians d’aquell indret,
les oliveres s’arremolinen
enfront dels frisos muts,
i enfonsen les seves arrels seques
en les roques del tossal.

És llavors que,
segons els ancians d’aquell indret,
aquell vailet valent
sent el cruixir ofegat
de les seves ferotges ganivetades.

1 comentario: