viatger

Cims ardents d’escarpats arbustos.

Exhalen vent sec,

i tanquen les seves parpelles cansades.

Ànima d’urani.

Arrelat a una roca imbatible, 

esquinça l’aire que l’empenta. 

Tem més a la soledat que al precipici.

 

El seu cor ple d’angles 

no li permet encaixar amb res.

El vent li crida paraules de desànim.

Ell les recull i li torna un somriure.

Amb elles tracta de llimar 

les cantonades d’aquest múscul.

 

La seva ment no ajuda.

És més, balla dins del seu cap.

 

A estones espera sense motiu. 

I mentrestant, discuteix amb la calima.

Negocia sobre dies venidors.

El Sol amenaça aquell paisatge fantasmal.

Desfilada d’arbres.

Reverència grisa a un caminant incomplet.

Busca el port del què en Sèneca li va parlar.

 

 

 

en la cima (2006)

Note: drawing done with my left hand; belongs to a series of drawings entitled "mundo siniestro"