domingo, 17 de octubre de 2010

digo, todavía eres belleza, sueño y piedra

Digo, todavía eres belleza, sueño y piedra.
Digo, bella, que todavía eres mito translúcido,
por el que veo tu savia pendenciera,
como si fueras vaina con pulso.

Pero arrópame, mercenaria de tez fúnebre,
que arrojas tierra a los ojos de tus guerras.

Català:
Dic, encara ets bellesa, son i pedra.
Dic, bella, que encara ets mite translúcid,
pel què veig la teva saba cerca-raons,
com si fossis beina amb batec.

Però abraça’m, mercenària de pell fúnebre,
que llances terra als ulls de les teves guerres.

Nota: 3er premi del 13è Concurs de Poesia Curta de la UPC

 
Bellestar, La Seu d'Urgell, Catalunya (2012)
 

1 comentario: