domingo, 12 de julio de 2015

magra i sense lluentor

Magra i sense lluentor,
així es lleva
i de por em parla.

Som vora vella follia,
que l’ànsia embolcalla
i ens retreu amb veu crua.

Rema amb ràbia, meua dama,
que així encens
les simes dorades dels bressols.

No hay comentarios:

Publicar un comentario