cuando se agota la pulsión

Cuando se agota la pulsión,
cuentan los ancianos del lugar,
el polvo y los lloros se detienen,
los extraños mudan sus gestos,
y el tozal afila sus sombras.

Cuando se agota la pulsión,
cuentan los viejos del lugar,
los olivos se arremolinan
frente a los frisos mudos,
y arrecian abundantes viejas
y sangrantes rencillas.

Cuando se agota la pulsión,
cuentan los viejos del lugar,
las ramas se agitan por doquier,
el ser vivo sostiene el aliento
y el bosque entero ensaya
una horrible mueca de espanto.

Es entonces que,
según cuentan los ancianos del lugar,
los olivos hunden sus raíces
en las rocas del tozal,
y el crío con arrestos
sienten el crujir quedo
de sus feroces estocadas.

Català:

Quan s’esgota la pulsió,
narren els ancians d’aquell indret,
la pols i els plors s’aturen,
els estranys muden els seus gestos,
i el tossal esmola les seves ombres.

Quan s’esgota la pulsió,
narren els ancians d’aquell indret,
les oliveres s’arremolinen
enfront dels frisos muts,
i enfonsen les seves arrels seques
en les roques del tossal.

Quan s’esgota la pulsió,
narren els ancians d’aquell indret,

les branques s'agiten arreu,

l'ésser viu sosté l'alè,

i el bosc sencer assaja 

una horrible ganyota d'espant.

És llavors que,
segons els ancians d’aquell indret,
aquell vailet valent
sent el cruixir ofegat
de les seves ferotges ganivetades.

 

in the summit of a hill named "Tosal Gor", close to Maella, Aragón, Spain (2010)