La mujer de alabastro muda su piel.
Se cuartea y se tiñe de gris.
Con las escamas desprendidas,
seca sus lágrimas,
da brillo a sus recuerdos
y secciona los que le disgustan.
Català:
La dona d’alabastre muda la seva pell.
S’esmicola i es tenyeix de gris.
Amb les escames que s’han desprès,
eixuga les seves llàgrimes,
dóna lluentor als seus records
i secciona aquells que no li plauen.
S’esmicola i es tenyeix de gris.
Amb les escames que s’han desprès,
eixuga les seves llàgrimes,
dóna lluentor als seus records
i secciona aquells que no li plauen.
"la mujer de alabastro" (2025), de la representación teatral de "La Noche", de Abilio Estévez, Madrid, mayo de 2000
No hay comentarios:
Publicar un comentario