Cims ardents d’escarpats arbustos.
Exhalen vent sec,
i tanquen les seves parpelles cansades.
Ànima d’urani.
Arrelat a una roca imbatible,
esquinça l’aire que l’empenta.
Tem més a la soledat que al precipici.
El seu cor ple d’angles
El vent li crida paraules de desànim.
Ell les recull i li torna un somriure.
Amb elles tracta de llimar
les cantonades d’aquest múscul.
La seva ment no ajuda.
És més, balla dins del seu cap.
A estones espera sense motiu.
I mentrestant, discuteix amb la calima.
Negocia sobre dies venidors.
El Sol amenaça aquell paisatge fantasmal.
Desfilada d’arbres.
Reverència grisa a un caminant incomplet.
Busca el port del què en Sèneca li va parlar.
en la cima (2006)
Note: drawing done with my left hand; belongs to a series of drawings entitled "mundo siniestro"
